El 4 de desembre de 2024 es va publicar al Diari Oficial de la Unió Europea Reglament (UE) 2024/2987 del Parlament i del Consell, pel qual es modifiquen l'EMIR i altres normes europees pel que fa a les mesures per atenuar les exposicions excessives a ECC (entitats de contrapartida central) de tercers països i per millorar l'eficiència dels mercats de compensació de la Unió. Aquesta modificació de l'EMIR, que es coneix col·loquialment com a EMIR 3, va entrar en vigor el 24 de desembre de 2024.
Els canvis més substancials que introdueix aquest reglament fan referència a l'establiment de determinades obligacions destinades a incrementar els volums compensats per les ECC de la UE, especialment en alguns serveis de compensació, dels quals la rellevància sistèmica per a la Unió s'ha identificat com a molt substancial. Per això, amb l'EMIR 3 s'imposa l'obligació de compte actiu per a determinades contraparts financeres i no financeres que ja estiguin subjectes a les obligacions de compensació centralitzada. Aquestes entitats han de mantenir almenys un compte operatiu en una ECC establerta a la Unió Europea i, si la seva activitat supera alguns llindars addicionals, dur a terme un nombre representatiu de transaccions per assegurar la seva funcionalitat.
En paral·lel a l'establiment d'aquestes obligacions, s'introdueixen diversos deures de notificació i d'informació a les autoritats competents sobre la manera com es compleixen els requisits assenyalats anteriorment, la qual cosa serà remesa subsegüentment a un nou comitè dins de l'ESMA, el Mecanisme de Monitorització Conjunta (JMM, per les sigles en anglès), juntament amb diversa informació relativa a l'activitat que les entitats desenvolupen en ECC de tercers països.
Així mateix, s'han introduït alguns ajustaments addicionals a l'EMIR no relacionats amb els requisits de compte actiu, en vista de l'experiència prèvia en l'aplicació d'aquest reglament. Així, per exemple, es modifica, entre altres aspectes, el càlcul de la posició en derivats computable a efectes de comparar-lo amb els llindars de compensació, i passen a utilitzar-se com a referència els contractes bilaterals en lloc dels contractes de derivats no negociats en mercats regulats. Tanmateix, la introducció d'aquesta forma de càlcul requereix el desenvolupament previ de normes de nivell 2.
També s'amplien les exempcions de l'obligació de compensació centralitzada a les transaccions originades en proveïdors de serveis de reducció de risc postnegociació (PTRRS, per les sigles en anglès), com ara la compressió de carteres o l'optimització del risc de contrapartida, sempre que s'ajustin a determinats criteris i es duguin a terme per part d'entitats autoritzades i independents. Igualment, es modifiquen alguns dels criteris per beneficiar-se d'aquesta mateixa exempció, en particular quan la contrapart de les entitats establertes a la UE està domiciliada en un tercer país.
Pel que fa a les entitats de contrapartida central, s'ha procurat que els processos d'autorització de les seves sol·licituds o de validació dels seus canvis de model siguin més ràpids que els actuals. Per aquest motiu, s'han determinat els terminis màxims en què s'han de resoldre aquestes sol·licituds, així com els diferents tipus de sol·licituds que s'espera que siguin rebudes per les autoritats competents.
A més, s'ha aprofitat l'ocasió per fer alguns ajustaments a les obligacions actuals de les ECC o dels seus usuaris. Per exemple, el reglament exigeix més transparència en el càlcul de garanties i obliga les ECC a divulgar públicament els preus i les tarifes associats amb els seus serveis, així com a proporcionar als membres compensadors eines de simulació més completes. Aquestes eines han de permetre als membres compensadors, i, alhora, als seus clients, determinar els marges inicials addicionals que es podrien requerir.
També, les ECC, els membres compensadors i els clients que prestin serveis de compensació han d'informar de manera clara, completa i transparent sobre els seus models de marges inicials.
En aquest context, atès que en la data d'entrada en vigor de l'EMIR 3 no estaran disponibles les normes tècniques previstes en aquest reglament per completar el nivell 1, entre les entitats obligades ha sorgit el dubte de com es poden complir algunes d'aquestes obligacions des de la data en qüestió. La CNMV, com a autoritat espanyola a la qual la Llei dels mercats de valors i dels serveis d'inversió encomana la supervisió de les obligacions derivades de l'EMIR per a totes les entitats espanyoles, desitja traslladar els criteris que aplicarà en la supervisió dels requisits esmentats fins a l'adopció i l'entrada en vigor dels desenvolupaments rellevants de l'EMIR 3.
Criteris en l'aplicació de l'EMIR 3
Aplicació de les obligacions de compte actiu
Pel que fa a l'obligació del compte actiu (article 7a), de conformitat amb l'EMIR 3, a partir del 24 de desembre de 2024, les entitats disposaran d'un termini de sis mesos per formalitzar un acord de compensació en una ECC de la UE que permeti complir aquestes obligacions.
En cas que una entitat ja mantingui un compte en una ECC de la UE amb què pugui complir els requisits de compte actiu abans de l'entrada en vigor de l'EMIR 3 o formalitzi l'acord en qüestió abans del 24 de juny de 2025, la CNMV considera que, en qualsevol cas, els requisits de manteniment del compte actiu només seran aplicables a partir d'aquesta última data; és a dir, un cop hagin transcorregut sis mesos des de l'entrada en vigor de l'EMIR 3.
A més, en cas que el 24 de juny de 2025 les normes de nivell 2 que desenvolupen els requisits de compte actiu no hagin entrat en vigor, la CNMV entén de manera preliminar que les entitats subjectes a aquestes obligacions podran prendre com a referència la descripció que es faci d'aquests requisits segons les propostes de normes tècniques reguladores que hagi publicat l'ESMA, ja sigui com a part d'un document per a consulta o com a part del seu informe final a la Comissió Europea. En qualsevol cas, la CNMV podrà aclarir amb més detall en el futur la manera com s'espera que les entitats compleixin els requisits de compte actiu en aquests supòsits.
Formulari per fer notificacions sobre la subjecció a les obligacions de compte actiu
Les entitats subjectes a l'obligació de manteniment d'un compte actiu han de comunicar aquesta circumstància tant a la CNMV com a l'ESMA des del 24 de desembre de 2024. La notificació a la CNMV es pot fer a través del formulari següent: Plantilla de notificació del manteniment d'un compte actiu, i remetre-la a: notificaciones.emir@cnmv.es
Transparència del règim de peticions de garanties – ECC
De conformitat amb l'article 38 de l'EMIR, les ECC han de proporcionar als seus membres compensadors: i) informació detallada sobre els models de garantia inicial, incloses les metodologies aplicables als complements que utilitzin (add-ons), i ii) una eina de simulació de garanties en diferents escenaris, incloses les situacions d'estrès.
Aquests requisits amplien les disposicions existents amb l'EMIR REFIT i es desenvoluparan amb més detall mitjançant normes de nivell 2 preparades per l'ESMA. Davant d'aquestes circumstàncies, la CNMV entén que, mentre aquestes normes tècniques de nivell 2 s'estan desenvolupant, i atès que l'obligació general de transparència és aplicable des del 24 de desembre de 2024, les ECC han d'actualitzar la documentació disponible per als usuaris sobre el funcionament del seu model de garanties, incloses les metodologies dels complements i continuant amb l'oferta d'eines de simulació de marges existents amb l'EMIR REFIT. Aquestes últimes, a més, han d'oferir simulacions que no només reflecteixin els escenaris actuals del mercat, sinó també els escenaris d'estrès definits per l'ESMA en el cinquè exercici de prova d'estrès per a les ECC.
Transparència del règim de peticions de garanties – Membres i clients
D'acord amb l'article 38 de l'EMIR, els proveïdors de serveis de compensació (membres i clients de les ECC que prestin serveis de compensació als seus propis clients) han de proporcionar als clients la informació següent: (a) el funcionament dels models de garanties de les ECC; (b) les situacions i condicions que poden desencadenar peticions de garanties per part seva; (c) els procediments per determinar les quantitats que els clients han d'aportar; i (d) simulacions dels requisits de garanties en diferents escenaris. Aquestes simulacions han d'incloure tant les garanties exigides per l'ECC com qualsevol garantia addicional requerida pel proveïdor de serveis de compensació.
En la mesura que les normes tècniques de nivell 2 que desenvolupen aquests requisits amb l'EMIR 3 s'estiguin elaborant, la CNMV entén que el compliment dels requisits relacionats amb els punts (a), (b) i (c) assenyalats anteriorment es pot fer proporcionant informació clara i suficient als seus clients sobre aquestes qüestions. Pel que fa al punt (d), els proveïdors de serveis de compensació podran utilitzar la informació ja proporcionada per les ECC, facilitant l'accés a les eines de simulació de garanties de les entitats de contrapartida central i diferenciant clarament qualsevol garantia addicional requerida pel mateix proveïdor de serveis.
Autorització d'ús de models d'intercanvi de garanties en contractes bilaterals
L'EMIR 3 introdueix per primera vegada un règim d'autorització prèvia per als models interns de garantia inicial utilitzats com a tècnica de mitigació de riscos en contractes de derivats OTC no compensats. Les entitats financeres i no financeres que facin servir aquests models han de sol·licitar autorització a les autoritats competents, inclosa la CNMV a Espanya, abans del seu primer ús o de fer canvis en aquests models. En cas que el model es basi en un model proforma, com ara l'ISDA SIMM, caldrà obtenir una validació addicional de l'EBA abans d'obtenir l'autorització per part de la CNMV. Durant el període de transició, fins que l'EBA estableixi la seva funció central de validació prevista a l'EMIR 3, la CNMV serà responsable de dur a terme les validacions requerides.
En aquest context, mentre no s'adoptin les normes tècniques de regulació i, eventualment, les directrius, que desenvolupen els detalls del procés d'autorització i validació dels models interns d'intercanvi de garanties, la CNMV, seguint les recomanacions de l'EBA, considera que les entitats poden continuar fent ús dels models existents i, quan es produeixi alguna modificació d'això, notificar aquesta circumstància com una actualització de la sol·licitud inicial remetent la informació que s'especifica a l'opinió de l'EBA. Per obtenir més detalls sobre els criteris, podeu consultar la carta de no-acció de l'EBA assumits per la CNMV amb relació als nous requisits d'intercanvi de garanties.